pinzell i paleta en mà, el bosc dins meu s’endinsa
i les muses son allà.
Amb la fressa del silenci
junt a tot el gran fullam
la Fageda, que es transforma,
m’absorbeix i tot és clar.
Impregnat amb molta força
I amb ocells tots aspectants,
Entre arrels i verda molsa
Inspirat jo vaig creant.
Allà neix la meva obra
D’antre mig les meves mans,
Els volcans atents escolten...
La fageda d’en Jordà.
Rafel d’Olot.
Saps on és la fageda d'en Jordà?
Si vas pels vols d'Olot, amunt del plà,
trobaràs un indret verd i profond
com mai més n'hagis trobat:
Un verd com d'aigua endins, profond i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
S'atura i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo mon
en el silenci d'aquell lloc profond,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
Es pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! oh deslliurant presó!
Joan Maragall.
¿Sabes dónde está la Fageda d'en Jordà?
Si vas por los alrrededores de Olot, arriba en el llano,
encontrarás un lugar verde y profundo
como nunca más hayas encontrado:
Un verde como de agua adentro, profundo y claro;
el verde de la Fageda d'en Jordà.
El caminante, cuando entra en este lugar,
empieza a andar en él poco a poco;
cuenta sus pasos en la gran quietud:
Se detiene y no siente nada, está perdido.
Le da un dulce olvido de todo el mundo
en el silencio de aquel lugar profundo,
y no piensa en salir, o piensa en vano:
es tomado por la Fageda d'en Jordà,
prisionero del silencio y el verdor.
Oh inmensa compañía!
Oh librada prisión!
rafeldolot@hotmail.com
el visitant, grat s'aproxima,
