Potser no era el camí

Des de setembre del 2014 que no faig cap entrada en aquest blog.

Potser ha passat tot massa ràpid, potser no ho he sabut absorbir. Potser no era el camí!

Quan ja gairebé estava passada la tempesta, he estat apunt de canviar el meu pseudònim artístic abans de tirar endavant, i fins i tot, més greu encara, he estat apunt de llençar els pinzells per la finestra.

Ara, desprès de prendre un temps per a una retirada dedicada a la meditació més profunda, sento la entrada d'aire fresc que m'inspira i que fa desaparèixer els fantasmes que asfixiaven la salut i la llarga vida de les meves creacions, fantasmes que més lluny de la meva imaginació em trobo sovint passejant per la meva ciutat, però que ara ja no formen part del camí.

Un cop arribat a port, he abandonat el meu estudi per instal·lar-me en un lloc més modern, dinàmic i acollidor.

He començat a inventariar la obra que he estat creant durant tota la meva primera trajectòria artística.

Aquesta, ha estat i estarà la obra de la meva vida, un patrimoni cultural de tal nivell que ha estat més fort que les males energies que m'apunyalaven per part de certs estaments els quals no vull esmentar, simplement, perquè ja no existeixen dins la meva ànima.

Qui se senti al·ludit sabrà ben be de que parlo, perquè parlo ben be des d'Olot.

Un cop inventariada la obra, em poso a repassar totes les coses que han quedat deixades en mans del seu destí, com per exemple, aquest humil blog.

Així doncs, ara ja recuperades les forces, engego una altra etapa de la vida artística que tant estimo jo i les persones que feu el camí amb mi.

Un agraïment molt especial a la cultura francesa i alemanya, països on en parts individuals hi ha més obra meva penjada que a tota la comarca del meu entorn.

Un agraïment molt especial a les persones que han obert les portes d'Europa.

Un agraïment molt especial als que esteu al meu costat.

Diuen que mai ningú fou profeta a casa seva; afortunadament.

Comença una segona etapa.

Gràcies, gràcies, gràcies.

Moltes gràcies,

Rafel d'Olot.

Olot, febrer del 2016